blog de pepa

18 Nov, 2005

Entrevistes

Enviat per pepa 00:26 | Enllaç permanent | comentaris (1) | Retroenllaços (0) | Treball amb webquest

Dilluns passat van arribar les dues primeres persones a entrevistar; una senyora que tenia 11 anys quan va començar la guerra (acompanyada d’una amiga amb la qual havia compartit la vivència) i un senyor, fill d’una parella dels “nens de Rússia” .Les dues alumnes que van entrevistar al senyor (com que estaven soles) es van espavilar molt. Amb les sis preguntes del qüestionari no van tenir ni per un quart d’hora i elles van desplegar molts més recursos dels que mai m’hagués pogut imaginar, per continuar l’entrevista sense guió i preguntar totes les coses que volien saber.

A l’altra entrevista vaig ser-hi present, diria que per desgràcia, ja que acabades les sis preguntes, tant els nens com les senyores s’adreçaven a mí i no vaig saber tallar la situació. El resultat va ser que vaig preguntar jo, sobre els meus interessos. Això sí, em va servir de lliçó i l’endemà no vaig ni acostar-me, per res, a l’espai dels entrevistadors i entrevistats.

Dimarts al matí van venir unes catorze persones. La majoria avis d’una residència veïna a l’escola. Els nens i les nenes estaven maquíssims (les imatges que vem gravar en donen fe). Van ser respectuosos, es van espavilar preguntant (un cop acabat el qüestionari), van ser amables...Tot va anar tan bé que els cuidadors dels avis van quedar encantats (Quins nens més macos que teniu!!)

Els interessos dels nens anaven cap a la banda dels records emocionals, de les vivències dels bombardejos, dels bàndols, dels refugis...

En una conversa posterior, a l'aula, comentant les entrevistes, els nens es van adonar que hi havien avis republicans i altres nacionals. Entre ells es va reproduir la situació ideològica de la guerra; de forma espontània uns defensaven les teories franquistes i altres les republicanes. La discussió va arribar a la pena de mort i en aquest punt es va fer un silenci, i l'hora de baixar al pati.

Ara ens toca (sobretot li està tocant a l’Anna) digitalitzar les gravacions, Sincerament tinc moltíssima curiositat per sentir el resultat.